"Amawal" ed "tamawalt"
2 participants
Page 1 sur 1
"Amawal" ed "tamawalt"
Azul fell-awen,
Seg 2007, ussan-nni anda ay nella ntteg timsirin n tesnilsit (linguistique) deg wammas n ussileγen (centre de formation) n Ain-Beniane, nebda nesseqdac yiwen n wawal d amaynut : "tamawalt" s unamek (lmeεna) n "lexique" ed "vocabulaire".
Tamezwarut, yessekf ad nẓer d acu ay d anamek n "amawal":
"Amawal" d ameslay ay d-yessumer Dda Lmulud ed yinelmaden-nnes ay iqedcen γef "Amawal n Tmaziγt Tatrart", anamek-nnes s tefṛensist:
1- "Dictionnaire"
2- "Lexique" neγ "vocabulaire"
D acu kan, yessekf ad neg amgerrad gar "Amawal" (dictionnaire - adlis ay d-ijemmεen ed yessefham-d imeslayen) ed "Amawal" s unamek n "vocabulaire" neγ "lexique" (imeslayen yettusseqdacen deg yiles neγ deg kra n wenrar n tmussni).
Deg "umawal" (dictionnaire) ad naf "amawal" (vocabulaire, lexique). I wakk-n ur d-yettili weεraq deg temsirin-nni-nneγ n tesnilsit, nefren ad nesseqdec "Amawal" deg unamek n "dictionnaire" ma d "tamawalt" deg unamek n "vocabulaire/lexique".
Deg tesdawit n Bgayet ukin daγen i wugur-a, dγa qqlen kra n yiselmaden n tesdawit-a sseqdacen "amawal" deg unamek n "lexique, vocabulaire", ma d adlis-nni ay d-ijemmεen awalen (dictionnaire), semman-as "asegzawal". Awal-a amaynut yettwabna s sin n wawalen : "ssegzu" anamek-nnes "ssefhem" + "awal".
D acu kan, nettwali yella wugur d amecṭuḥ ed umeslay-a n "asegzawal" : yedda amzun d aγezzfan, ẓẓay i usseqdec.
Yuγ lḥal, ass-a aql-aγ deg teswiεt anda iles-nneγ yettbeddil, simal nettaki i tγawsiwin ay deg ixuṣ̣ṣ̣ yiles-nneγ akk-n ad yili d iles atrar (moderne), yerna simal nettreqqiε tiγawsiwin-nni. Yiwet seg tγawsiwin ay ixuṣ̣ṣ̣en iles-nneγ netta d imeslayen imaynuten, itraren, ay yes ara nezmer ad nqabel tudet ed tmussniwin titrarin. Aṭas n yimeslayen imaynuten ay d-yennulfan deg tmaziγt, seg wasmi ay nebda nqeddec i lmend n wesnerni n yiles-nneγ (seg yiseggasen n 1940), d acu kan, ur akk imeslayen-nni ay d-yennulfan seg wass-nni ar ass-a, ttwaqeblen yerna ddan gar medden. Yuγ lḥal, akk-n d-nnan kra, ed gar-asen Acheb Ramdane, ay yeγran s telqey tamsalt-a n yimeslayen imaynuten, aṭas n yimeslayen ay d-yennulfan, maca ala cwiṭṭ kan ara d-yeggrin, yerna ala cwiṭṭ kan ara yefren wegdud (public) ed ad yeqqel ad ten-yesseqdac deg tudert s umata.
Ihi, a win yufan, mi ara d-nessumer (proposer) ameslay amaynut, yessekf ad yili d win umi ara nekf talemmiẓt (chance) tameqrant i wakk-n ad yedder ed ad t-qeblen medden. Γef way-a, a win yufan, wid ay d-yessumuren imeslayen imaynuten, ad ten-bnun s webrid ara yilin fessus i usseqdec ed ummekti. Nnig way-a, yessekf ad nessinef asnulfu n yismawen iweεṛen i tγawsiwin ay nesseqdac yal ass, am "dictionnaire". Taγawsa am ta, γef leḥsab-nneγ, ur terri tmara ad as-d-nesnulfu ameslay uddis (composé), win yettwabnan s sin n yimeslayen.
Nekni, seg tama-nneγ, nettwali yif-it ma yeqqim umeslay "amawal" s unamek n "dictionnaire". Ma d "tamawalt" ad yesεu anamek n "vocabulaire/lexique".
Ar timlilit ma yebγa Ṛebbi
Čč Ḍḍ Ğğ Ḥḥ Γ γ
Ṛ ṛ Ṣ ṣ̣ Ṭ̣ ṭ Ẓ ẓ Σ ε
Seg 2007, ussan-nni anda ay nella ntteg timsirin n tesnilsit (linguistique) deg wammas n ussileγen (centre de formation) n Ain-Beniane, nebda nesseqdac yiwen n wawal d amaynut : "tamawalt" s unamek (lmeεna) n "lexique" ed "vocabulaire".
Tamezwarut, yessekf ad nẓer d acu ay d anamek n "amawal":
"Amawal" d ameslay ay d-yessumer Dda Lmulud ed yinelmaden-nnes ay iqedcen γef "Amawal n Tmaziγt Tatrart", anamek-nnes s tefṛensist:
1- "Dictionnaire"
2- "Lexique" neγ "vocabulaire"
D acu kan, yessekf ad neg amgerrad gar "Amawal" (dictionnaire - adlis ay d-ijemmεen ed yessefham-d imeslayen) ed "Amawal" s unamek n "vocabulaire" neγ "lexique" (imeslayen yettusseqdacen deg yiles neγ deg kra n wenrar n tmussni).
Deg "umawal" (dictionnaire) ad naf "amawal" (vocabulaire, lexique). I wakk-n ur d-yettili weεraq deg temsirin-nni-nneγ n tesnilsit, nefren ad nesseqdec "Amawal" deg unamek n "dictionnaire" ma d "tamawalt" deg unamek n "vocabulaire/lexique".
Deg tesdawit n Bgayet ukin daγen i wugur-a, dγa qqlen kra n yiselmaden n tesdawit-a sseqdacen "amawal" deg unamek n "lexique, vocabulaire", ma d adlis-nni ay d-ijemmεen awalen (dictionnaire), semman-as "asegzawal". Awal-a amaynut yettwabna s sin n wawalen : "ssegzu" anamek-nnes "ssefhem" + "awal".
D acu kan, nettwali yella wugur d amecṭuḥ ed umeslay-a n "asegzawal" : yedda amzun d aγezzfan, ẓẓay i usseqdec.
Yuγ lḥal, ass-a aql-aγ deg teswiεt anda iles-nneγ yettbeddil, simal nettaki i tγawsiwin ay deg ixuṣ̣ṣ̣ yiles-nneγ akk-n ad yili d iles atrar (moderne), yerna simal nettreqqiε tiγawsiwin-nni. Yiwet seg tγawsiwin ay ixuṣ̣ṣ̣en iles-nneγ netta d imeslayen imaynuten, itraren, ay yes ara nezmer ad nqabel tudet ed tmussniwin titrarin. Aṭas n yimeslayen imaynuten ay d-yennulfan deg tmaziγt, seg wasmi ay nebda nqeddec i lmend n wesnerni n yiles-nneγ (seg yiseggasen n 1940), d acu kan, ur akk imeslayen-nni ay d-yennulfan seg wass-nni ar ass-a, ttwaqeblen yerna ddan gar medden. Yuγ lḥal, akk-n d-nnan kra, ed gar-asen Acheb Ramdane, ay yeγran s telqey tamsalt-a n yimeslayen imaynuten, aṭas n yimeslayen ay d-yennulfan, maca ala cwiṭṭ kan ara d-yeggrin, yerna ala cwiṭṭ kan ara yefren wegdud (public) ed ad yeqqel ad ten-yesseqdac deg tudert s umata.
Ihi, a win yufan, mi ara d-nessumer (proposer) ameslay amaynut, yessekf ad yili d win umi ara nekf talemmiẓt (chance) tameqrant i wakk-n ad yedder ed ad t-qeblen medden. Γef way-a, a win yufan, wid ay d-yessumuren imeslayen imaynuten, ad ten-bnun s webrid ara yilin fessus i usseqdec ed ummekti. Nnig way-a, yessekf ad nessinef asnulfu n yismawen iweεṛen i tγawsiwin ay nesseqdac yal ass, am "dictionnaire". Taγawsa am ta, γef leḥsab-nneγ, ur terri tmara ad as-d-nesnulfu ameslay uddis (composé), win yettwabnan s sin n yimeslayen.
Nekni, seg tama-nneγ, nettwali yif-it ma yeqqim umeslay "amawal" s unamek n "dictionnaire". Ma d "tamawalt" ad yesεu anamek n "vocabulaire/lexique".
Ar timlilit ma yebγa Ṛebbi
Čč Ḍḍ Ğğ Ḥḥ Γ γ
Ṛ ṛ Ṣ ṣ̣ Ṭ̣ ṭ Ẓ ẓ Σ ε
Iles Ilelli- Messages : 11
Date d'inscription : 29/10/2007
Re: "Amawal" ed "tamawalt"
Tanemmirt-ik γef ayen i d-nniḍ akka, ma fkiγ-d turda-w γef sin n wawalen ayi i d-yennulfan. Zemreγ ad d-iniγ lhan i sin yid-sen. Aken zemren ad idiren deg akud . maca ugur, d ticki yennulfa-d wawal i waken ad yekkes, neγ ad yeṭṭef adeg n win yellan send-is, u d win yellan yettwasen yakan.
Ansuf s umawal, s usegzawal, s tmawalt.
Awalen-a i d-γriγ des weḍris. Lamer d nekk, akka ara t-n-aruγ, s yisem n tiḥḥuski:
qqlen----------------------------> qlen
I wakk-n------------------------>i waken
deg unamek------------------> deg namek
anamek-nnes----------------> anamek-is
i usseqdec--------------------> i wseqdec
ay yes ara nezmer---------> i s-wayes..
Ansuf s umawal, s usegzawal, s tmawalt.
Awalen-a i d-γriγ des weḍris. Lamer d nekk, akka ara t-n-aruγ, s yisem n tiḥḥuski:
qqlen----------------------------> qlen
I wakk-n------------------------>i waken
deg unamek------------------> deg namek
anamek-nnes----------------> anamek-is
i usseqdec--------------------> i wseqdec
ay yes ara nezmer---------> i s-wayes..
Amdakel- Messages : 2
Date d'inscription : 25/11/2012
Page 1 sur 1
Permission de ce forum:
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
|
|